dimecres, 30 de novembre del 2011

Abans de Nadal reformes


Les vacances que em vaig agafar durant uns dies i el canvi de “performance” extravagant que se m’ha acudit del blog avui mateix m’han forçat a retardar molts dels escrits que tinc en preparació.
Hauria valgut la pena penjar un cartell de “Tancat per reformes”, però cap canvi ha estat meditat amb antel.lació. Espero que el canvi sigui prou potent perquè aquest retràs hagi valgut la pena.
Això si, ara mateix estic en fase de proves. Si no hi ha cap imprevist, els articles escrits fins ara en el servidor de blogspot.com, com totes les novetats seran reproduïdes en el nou blog contingut en el servidor de WordPress. La direcció és www.themoneyglory.com o themoneyglory.wordpress.com. Dins d'un període de temps aquesta pàgina deixarà de funcionar.
Perdoneu les molèsties.

dissabte, 19 de novembre del 2011

Laboratori d'operacions palanquejades. Segona part.

L'ésser humà ha tingut la necessitat constant d'aconseguir objectes de valor a partir de qualsevol cosa. Si la versió antiga i romàntica d'aquest procés era l'alquímia. La versió moderna i tecnificada es diu "palanquejament".

Continuant la sèrie que vaig engegar fa més d'una setmana sobre operacions palanquejades. Tal com vaig prometre, ara l'amplio posant en pràctica alguns productes del catàleg d'opcions disponibles que hi han al mercat. L'objectiu és que aquests "experiments" s'assemblin, cada vegada més, a la realitat.


EXPERIMENT Nº4. LA PRIMERA OPERACIÓ DE DERIVATS (o FUTURS)

No vull sonar complicat, no vull sonar pedant i avariciós, no tinc cap intenció de fer una classe magistral de negociació, ni tampoc tinc la intenció de ser la mare de ningú advertint de la perillositat dels productes derivats, però em veig obligat a explicar com funcionen:

dimarts, 15 de novembre del 2011

La patent és l'únic que importa

No només els músics són els únics preocupats perquè se'ls hi respecti les seves obres mestres. Les empreses tecnològiques no només estan preocupades, sinó que un nucli fonamental del seu negoci es basa en protegir les seves invencions.

Avui, a través de TechCrunch ens ha arribat l'informe que ha elaborat l'agència Thompson Reuters: Una llista de les 100 empreses líders en innovació tecnològica del planeta. Per a la constitució d'aquesta llista s'ha considerat com a criteri primordial de la selecció el catàleg de patents que tenen en la seva propietat cada companyia i  l'impacte que tenen aquestes en el creixement de l'empresa, el sector o l'economia, o com canvien la societat on vivim.

diumenge, 13 de novembre del 2011

Les lliçons que no va entendre el president de la Caixa Catalunya

Gràcies a aquest tipus de publicacions la ciència econòmica no guanya en prestigi, sinó que l'enfonsen en la misèria. 

Antoni Serra Ramoneda, conegut especialment per la seva activitat de president de la Caixa Catalunya durant un gran període comprès entre l'any 1984 i el 2005, fa una reflexió en el seu llibre presentat en públic el passat set de novembre al voltant d'una pregunta bàsica "en què han fallat les caixes?". El títol del llibre: "Els errors de les caixes".

Pel que demostra, l'economista disposa de més bons dots de comunicació i ensenyament, que de gestió i actuació. 

Si en el seu moment, ell si podia haver estat una peça important en l'estratègia d'una de les "grans" caixes catalanes, per assegurar-ne el bon rumb de l'empresa. Ara canvia de terç i ho analitza des d'un punt objectiu per explicar-nos on "ells" van fallar. 

"El rei ha mort, llarga vida al rei"

L'únic referent possible que trobo a aquest tipus de publicació és quan Gordon Brown va decidir publicar un llibre sobre la seva experiència com a primer ministre del govern anglès. Experiència, meditacions i reflexions omplien tota una publicació on parlava d'un període de l'activitat política anglesa i un polític, més aviat, mediocre. El títol del llibre: "The Change We Choose".

Li desitjo molta més sort que el d'aquest polític anglès, que després de quedar-se amb el gust d'alliçonar-nos al gran públic amb el seu retrat bibliogràfic a través de la recopilació d'un conjunt de discursos, només va aconseguir vendre 32 exemplars durant els primers quatre mesos des de la seva publicació.

dimarts, 8 de novembre del 2011

La denigració d'Europa

Primer va ser la denominació de PIIGS al catàleg de països europeus amb risc de patir un daltabaix econòmic. Després tota una llista d'articles de prestigiosos diaris internacionals calumniant les polítiques del vell continent. I avui em trobo amb un article titulat: "Guest Post: The True Intrinsic Value of Euro "Money"" publicat a Zero Hedge i original de la pàgina The Prudent Investor.

Suposo que al principi els feia gràcia. Anomenar "porcs" a aquella colla de nacions destinades al desastre. Moltes pàgines angleses oferien una àmplia varietat de desqualificacions abreviades en forma de sigles que feien deixar la boca oberta a qualsevol amb dos dits de front.

A alguns els feia gràcia. A mi no.

Menys gràcia em feien els articles de diferents mitjans de comunicació - principalment en pàgines web i blogs - que van precedir aquesta nomenclatura, on s'escampava la por a través de la xarxa sobre tots els motius possibles que donaven suport a la tesi que Europa desapareixeria en un repicar de dits.

Entre ells es comptaven la pàgina Pragmatic Capitalism o Zero Hedge.

La primera la vaig descartar de la meva revisió d'articles setmanal per aquest motiu. És exagerat el biaix nord-americà, on tot el que fa ferum a Estats Units té un bon motiu de reverència.

La segona pàgina la continuava revisant quasi diàriament, ja que tot i la seva apocalíptica visió dels mercats, continuava oferint un vast ventall d'informació sobre productes derivats que no té competidor en altres pàgines. Fins i tot el tenia agregat en l'apartat "Blogroll" en la pàgina principal de "The Money Glory".

Però avui se m'ha acabat la paciència amb Zero Hedge. El motiu: publicar entre la llista d'articles l'explicació del valor intrínsec de l'euro. L'explicació no és res més que una divagació de com, l'energia calorífica creada per la crema del paper moneda, pot generar energia en una vivenda. Aquest és l'autèntic valor calculat que atribueixen a la moneda que uneix a tot el continent.

Denigrant. Intencionadament.

No és del meu interès amagar informació, per això explico aquí els fets. Però considero que aquesta pàgina no és digne de ser anunciada en el meu blog, per molta "fama" que tingui.